5 tankes

 

Apago el llum

de la tauleta. Un altre

dia se’n va,

és la mateixa fred

i aquell vers a mig fer.

 

 

 

Ja de petit

tenia la impressió

que els meus pulmons

baldats, en realitat,

eren caus de lluernes.

 

 

 

Perduts al bosc

només ens atrevíem

a desxifrar

cants d’ocell. Eren com

paraules que salvessin.

 

 

 

I de les aigües

putrefactes del port

n’eixien fotos,

bambes, ginys fabulosos

d’uns éssers d’altres mons.

 

 

 

Jagut al caire

de la riera seca

ciment armat,

estels— sento bramar

el bo d’en J.J. Cale.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s