Fragments: Quadern de Texcoco

venies flotant per entre els joncs: fabulosament erts: el rierol negríssim era com el meu germà: com un mirall inútil que els lars s’haguessin oblidat al món en una fuga adolescent: por bella de perdre’s: que jo m’hi perdia en aquell mapa de venes constel·lades: dos iris escarbats tan bèsties allà fora: la llum més trista de la història universal: llavors silenci: juro que sentia els nenúfars bategar

 **

i tu, que venies adormida a les entranyes de l’hivern: i jo, que només sabia morir-me de ganes de brillar: fugaços, els grills ho celebraven

**

segrestàrem la selva al nostre cor: vam convertir l’enveja dels homes en un crit: i vaig somniar que ens el bevíem: eternament

**

barques estàtiques en molls fets de bambú: nens calbs plens de tatuatges d’anacondes: als braços, al coll: els palmells eren la gran boca de la serp, per on parlava l’animal: si la toques tot s’esfumarà: els oceans t’inundaran la fe: no vulguis ser taxidermista: et faràs gran: estigue’t sempre a la riba, amatent, inconclús, imaginant el cel que hi ha darrere les palmeres: mai de la vida, mai, aconseguiràs salvar res d’ella

 **

deu anys més tard: passejàvem per una platja de California: portes les sandàlies a la mà, i a mesura que camines van ballant amb tu: ballen amb olor de xocolata: cada gest teu va més enllà de tots els gestos concebuts: recordo aquell que et feia semblar una actriu italiana dels anys vint: pamela blanca: amb el sol ponent-se rere el far: o aquell altre, mentre em pentinaves el serrell, quan de sobte les sandàlies van passar d’un color beix ombrívol a un verd pàl·lid tardoral: ponts de saliva: potser era la sorra molla, que ens entristia: sempre em sento trist al teu costat: però en realitat no és tristesa, sinó un èxtasi molt flonjo que, per vergonya, es disfressa de tristesa: m’hagués agradat descordar-te la camisa, lentament, i acariciar-te els pits i les costures grises del sostenidor: deu anys més tard: quan jo no era jo: l’infant pintant gavines mudes al crepuscle… puscle… scle…

 **

ara: hem enganyat a tothom: els teus llavis em són una invencible màquina del temps: només els bons ens poden veure: amants del món, uniu-vos: travessarem l’avern a saltirons: tan fort: tan alt que els núvols, sols de pensar-nos, es fondràn

**

ahir… demà… prozac…

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s